divendres, 31 de juliol del 2009
dijous, 30 de juliol del 2009
dimarts, 28 de juliol del 2009
La XXXI edició de la Cursa Popular tanca les Santes esportives
fotos Oscar Rojano
Participants a la cursa de l'any passat
Participants a la cursa de l'any passat
No hi haurà la Milla urbana després de més de dues dècades sent la principal atracció esportiva de les Santes. Però l’altre gran atractiu en l’àmbit esportiu dins la festa major de Mataró segueix vigent. Amb unes bases diferents a la Milla, però igual d’important. La Cursa Popular en la que tothom hi té un lloc, tal i com sempre s’ha defensat de part dels seus organitzadors, passa ja dels 30 anys. L’edició d’enguany servirà per tancar les activitats esportives, ja a les acaballes de les Santes 2009. La prova donarà el tret de sortida el dimarts, dia 28 amb sortida i arribada al Parc Central. La XXXI edició de la Cursa Popular.
L’horari de sortida serà les 9.30h, i les inscripcions estaran obertes del 23 al 26 de juliol, ambdós inclosos, a la botiga de les Santes, que es troba ubicada al carrer Nou número 11.
L’horari per apuntar-se és de 18h a 21h. Tot i això, també es pot inscriure a la cursa el mateix dia de la prova una hora abans del tret de sortida al mateix Parc Central. El CA Laietània i l’Institut d’Esports organitzaran la prova i, com cada any, oferiran avituallament als participants. L’any passat van disputar la prova més de mig miler de persones, pel que s’espera unes xifres similars de cara a la XXXI edició.
El circuït tindrà inici i final en el Parc Central. De la sortida s’agafarà el carrer dels Pirineus, el Camí de la geganta, carrer de Melcior de Palau i es baixarà pel carrer Isern, carrer de Tetuan i Carrer d’Iluro. El traçat segueix perl carrer de la Cooperativa, el carrer dels Germans Thos i Codina i l’Avinguda Jaume Recoder, que un cop pujada servirà de nexe per agafar el Camí Ral fins el carrer de l’Hospital. Amunt de nou pel carrer de Sant Bonaventura, el Rierot, la carretera de Mata i ja s’agafarà el tram final per la Ronda Alfons X el Savi direcció a la meta. La plaça Espanya i l’avinguda del Corregiment són l’avantsala al fi de cursa, que es trobarà en el nou Parc Central.
Pera torna a Mataró per les Santes amb ‘El joc dels idiotes’
28 juliol 2009
El muntatge, basat en l’obra de Francis Veber, es podrà veure dimarts 28 al Teatre Monumental a les 6 de la tarda i les deu de la nit
per J. V.
El muntatge, basat en l’obra de Francis Veber, es podrà veure dimarts 28 al Teatre Monumental a les 6 de la tarda i les deu de la nit
per J. V.
fotos Cedida
Una escena de l'obra
Joan Pera torna a casa per les Santes. L’actor mataroní tornarà a ser protagonista de la proposta teatral de la Festa Major, una cita que ja adopta caràcter de clàssic. En aquesta ocasió, Pera portarà la seva darrera obra, El joc dels idiotes, una comèdia amb tints de vodevil en la qual comparteix cartell amb l’actriu Lloll Beltran. L’obra, dirigida per Antonio Calvo, es basa en una obra del dramaturg i cineasta francès Francis Veber, autor de l’exitosa La cena de los idiotas i que Pera també va protagonitzar fa uns anys.
Com en el cas de La cena de los idiotas, la obra que es podrà veure el proper dia 28 al Teatre Monumental, El joc dels idiotes va ser abans un èxit cinematogràfic que un muntatge teatral, protagonitzat per un personatge fictici, François Pignon, que ja forma part de l’imaginari que defineix les obres de Veber. Pignon, en la versió catalana adaptada per Marc Rosich, es converteix en Francesc Pinyó, un pobre i ingenu cambrer –interpretat per Joan Pera- que es veu involuntàriament enredat en un embolic de faldilles entre un famós empresari, la seva multimilionària dona i la seva jove amant, una top model internacional. La trama comença quan Pablo, l’empresari, és enxampat per un paparazzi mentre discuteix amb la seva amant Elena, la jove model. Per salvar el seu matrimoni, Pablo intenta convèncer la seva dona que Elena és l’amant de Francesc, un cambrer que estava esperant a la mateixa cantonada on els van sorprendre. Per embolicar encara més la troca, Pablo insta Elena i Francesc a viure junts amb l’objectiu de fer la seva història més creïble. Però aquí és on començaran els malentesos i problemes per en Francesc.
El joc dels idiotes, estrena al Teatre Condal de Barcelona el passat mes de novembre, intenta repetir la fórmula d’èxit de la casa, que té en l’actor Joan Per a un dels seus talismans. El director Antonio Calvo ha contat en aquesta ocasió també amb l’actriu Lloll Bertran, que ja va treballar al costat de Joan Pera a ‘Òscar. Una maleta, dos maletes, tres maletes’, una obra que es va poder veure per les Santes del 2008 a l’escenari del Teatre Monumental. Dos anys abans, al 2006, Pera també havia tornat a Mataró per la Festa Major amb Matar al presidente.
La fitxa
Director: Antoni Calvo
Autor: Francis Veber
Repartiment: Joan Pera, Lloll Bertran, Gretel Stuyck, Pere Ventura, Rafa Cruz i Román San Gregory
Estrenada al Teatre Condal (novembre 2008)
Gospel Sons canvien d’escenari i es presenten amb nous membres i repertori
www.capgros.com
28 juliol 2009
La nombrosa formació mataronina actua a Can Marchal per Santes
per V. B.
28 juliol 2009
La nombrosa formació mataronina actua a Can Marchal per Santes
per V. B.
fotos Albert Canalejo
El cor de gospel mataroní
El cor de gospel mataroní
Any de canvis per a Gospel Sons, el cor de gospel que, tot i la seva joventut, ha esdevingut una de les bandes més importants de la ciutat. La formació, dirigida per Ramón Escalé, ha variat notablement la seva plantilla de coristes. “Força gent ha marxat i n’ha entrat de nova, molts d’ells amb un bon nivell musical i amb experiència en corals”, explica Anna Borrell, membre del cor. Però aquests canvis requereixen un temps d’adaptació, i més en una coral de gospel. “A nivell melòdic, és un estil senzill, però en el rítmic és molt més complicat, els temps van molt diferents al que estem acostumats”, destaca Borrell. Per això, el repertori que han escollit per al concert de Santes d’enguany combina temes ja clàssics en la seva trajectòria, amb noves incorporacions “rítmicament més accessibles, propers a la balada”, com diu la cantant.
Just for me o Let me wait són alguns dels temes nous, que aquest 2009 es podran escoltar al pati de Can Marchal. És una ubicació nova per a Gospel Sons, que anteriorment havien ofert els seus recitals de festa major a la plaça de la Muralla i el passeig marítim. L’any passat no van quedar satisfets de l’experiència a tocar de mar. “El so s’acabava perdent molt, i a les últimes files no se sentia bé”, destaca Borrell. Confien que Can Marchal sigui un espai idoni, tant per les dimensions com per l’encant que té, i la proximitat al centre, que sempre atreu més públic. El cor estarà acompanyat per Ramón Escalé, el seu director, que va deixar la formació a principis d’any però ha tornat per guiar-la enmig de tants canvis.
Dijous, dia 28. A les 10 de la nit al pati de Can Marchal
El circ repeteix presència a les Santes 2009
28 juliol 2009
El Parc Central tornarà a ser l’escenari de diferents actuacions, enguany concentrades en la tarda i nit del dia 28
per G. Aragón
El Parc Central tornarà a ser l’escenari de diferents actuacions, enguany concentrades en la tarda i nit del dia 28
per G. Aragón
fotos Cedida
Un instant de l'obra 'Nova vida amb Josep i Maria'
La consolidació d’una proposta. La decisió d’incloure per primera vegada un macroespectacle de circ en el sí de la passada edició de les Santes va resultar finalment tot un èxit. Al llarg de quatre dies, nombroses persones es van acostar al Parc Central per gaudir d’una àmplia oferta que va fer les delícies de grans i petits i que, en definitiva, va quallar dins del clima festiu de les Santes. Fruit d’aquesta resposta positiva, enguany el circ tornarà a ser protagonista de la Festa Major amb una sèrie d’actuacions que s’iniciaran a les 18h del dia 28 i es prolongaran fins la matinada del mateix dia. Així, pel complex del Parc Central aniran desfilant diferents artistes en un acte que ja s’ha batejat com “Espai Circ”.
Les persones que el dia 28 decideixin anar al Parc Central hi trobaran una oferta variada que gira al voltant de quatre espectacles. El tret de sortida d’aquesta jornada de circ el donarà l’espectacle Entresorts, una proposta a càrrec de diferents companyies i artistes que basa el seu atractiu en les titelles, música, màgia, globus i jocs malabars. A continuació, els presents podran veure l’espectacle denominat “Nova vida amb Josep i Maria”, a càrrec de Los Galindos. Es tracta d’una proposta de circ innovadora que ofereix al públic un seguit d’acrobàcies i molt d’humor, tot protagonitzat per dos personatges captivadors.
Al mateix temps, els assistents tindran l’oportunitat de veure l’espectacle a càrrec de Leandre Ribera, Chez Leandre, on el clown representa a un personatge sense sostre que considera que el carrer és casa seva i obre la porta al públic perquè s’endinsi en el seu món. La proposta que completa aquest Espai Circ és el “Circo de la Sombra”, un petit circ de carrer on no hi falten les acrobàcies i una suggerent barreja de llums, ombres i música. D’aquesta manera, el circ aterra de nou a les Santes.
Dimarts, dia 28. A partir de les 6 de la tarda al Parc Central
Programa d'actuacions
Entresorts, a càrrec de Ne Me Titere Pas, El Retrete de Dorian Gray, Txo, Mercel Escolano, Títeres 4 Caminos i Adriano de Carvalho - A les 7 de la tarda, a les 11 de la nit i a la 1 de la matinada.
Nova vida de Josep i Marina, a càrrec de Los Galindos - A les 7 de la tarda i a la 1 de la matinada
Chez Leandre, a càrrec de Leandre Ribera. A les 7 de la tarda.
Circo de la Sombra: A les 9 del vespre
Els organitzadors del No n’hi ha prou treballen per ‘posar ordre’ en l'acte
La tria musical serà més popular i es potenciarà el ball en tombs amb les figures
per V. B.
per V. B.
fotos Albert Canalejo
Figures i gent ballant
La nit del 28 les figures de la ciutat es desvetllen definitivament, fartes de no poder gaudir de la festa ni de poder dormir, i surten al carrer a celebrar la gatzara amb la resta de ciutadans. És el No n’hi ha prou, l’acte sorgit ara fa tres anys per donar més joc a la família Robafaves i companyia en un ambient més distès i menys solemne. En la seva tercera edició, l’esdeveniment manté la seva estructura inicial, tot i que amb alguns matisos que han d’ajudar a consolidar-lo. Per un costat, la selecció musical es basarà en “cançons més conegudes per tothom per animar més la gent”, tal i com explica un dels coordinadors, Oriol Rodri. De nou, el repertori musical anirà a càrrec de La Principal de la Nit. L’objectiu és potenciar els balls barrejats, i alhora posar una mica d’ordre en l’acte.
Les figures (la família Robafaves, l’Aliga, el Drac, la Momerota i les Diablesses) fan tres tombs, en sentit contrari de les agulles del rellotge, al principi, el mig i el final de l’acte. Es recomana als assistents que intentin seguir el moviment de les figures. “Els altres anys la majoria es quedaven al mig i no aconseguíem el que volíem, tot i que també ha estat una mica culpa nostra perquè sempre hem mantingut el No n’hi ha prou amb massa secretisme”, explica Rodri. La dormida de les figures és el que funciona millor de l’acte, i ara es vol que tant els balls barrejats com els tombs també es consolidin.
Quan va néixer el No n’hi ha prou, el ball de requisits se celebrava a la plaça de l’Ajuntament. Aquest fet donava una certa narrativitat a l’acte, ja que s’explicava que les figures, que intentaven dormir a l’Ajuntament, es desvetllaven pel soroll i la música. L’any passat els requisits es van celebrar a la plaça de Santa Anna perquè darrere del consistori s’hi feien obres. Els treballs han acabat, però els Requisits es mantenen aquest 2009 al mateix emplaçament que en l’anterior edició. Un any més, caldrà pujar la Riera quan acabi el ball per anar a gaudir del desvetllament de les figures. “Personalment, m’agradava més que els Requisits es fes a la plaça de l’Ajuntament, però no crec pas que això ens tregui públic”, resol Rodri.
dilluns, 27 de juliol del 2009
Benach destaca la 'transcendència cultural' de la missa de les Santes
27 de juliol de 2009
El president del Parlament de Catalunya ha estat un dels convidats a l'Ofici d'enguany
El President del Parlament, Ernest Benach, i la consellera de Salut, Marina Geli, han estat els convidats més destacats de la Missa de Les Santes d'enguany, celebrada aquest dilluns, dia 27. Benach ha assegurat a Mataró que tot i no ser practicant, és raonable la seva presència en aquesta missa per la seva “transcendència cultural”. Benach, que no ha amagat el seu posicionament laic ha explicat que a més de ser un acte religiós, la missa de les Santes 'forma part de la festa' i 'la festa i la tradició són unes de les principals salvaguardes de la cultura del país'. El president del Parlament ha remarcat la importància que té la festa per a la cultura catalana i “molt especialment en ciutats mitjanes”, com és el cas de Mataró.
El president del Parlament de Catalunya ha estat un dels convidats a l'Ofici d'enguany
El President del Parlament, Ernest Benach, i la consellera de Salut, Marina Geli, han estat els convidats més destacats de la Missa de Les Santes d'enguany, celebrada aquest dilluns, dia 27. Benach ha assegurat a Mataró que tot i no ser practicant, és raonable la seva presència en aquesta missa per la seva “transcendència cultural”. Benach, que no ha amagat el seu posicionament laic ha explicat que a més de ser un acte religiós, la missa de les Santes 'forma part de la festa' i 'la festa i la tradició són unes de les principals salvaguardes de la cultura del país'. El president del Parlament ha remarcat la importància que té la festa per a la cultura catalana i “molt especialment en ciutats mitjanes”, com és el cas de Mataró.
La pluja d'aigua de la xeringada canvia de data i passa al 28
www.capgros.com
27 juliol 2009
L'espai firal del Parc acull un dels actes infantils més populars, amb dues zones dividides per edats
per capgros.com - fotos Oscar Rojano
27 juliol 2009
L'espai firal del Parc acull un dels actes infantils més populars, amb dues zones dividides per edats
per capgros.com - fotos Oscar Rojano
La Xeringada
La Xeringada s’acostumava a fer en l’últim dia de la Festa Major, però enguany canvia de data i passa al penúltim, al dia 28. Aquesta és l’única novetat d’un dels actes més atractius de Santes per als infants. El recinte firal del Parc Central serà l’espai on nens i nenes podran remullar-se a gust amb aigües de colors i esquitxar familiars, amics i desconeguts que ben aviat descobriran que passar per allà en ple migdia potser no ha estat la millor decisió. Com és habitual, l’Espai Firal es distribuirà en dos espais diferents, un d’habilitat per a nens de 2 a 5 anys, que hauran d’estar acompanyats per adults, i un altre per a infants en la franja de 6 a 9 anys.
Els organitzadors de la festa recorden que si l’acte s’anomena xeringada és precisament perquè les xeringues, que es reparteixen just a l’inici entre tots els participants, són les úniques protagonistes. Les pistoles d’aigua i altres joguines similars, per tant, no són benvingudes.
Dimarts, dia 28. A les 12 del migdia a l'Espai Firal del Parc Central
La Marrinxa esdevé una alternativa sòlida al Ball de festa Major
www.capgros.com
27 juliol 2009
Ebri Knight, Dijous Paella i Les Absentes tenyeixen la nit del dia 26 de ritmes musicals molt diferents
per Gerard Aragón
27 juliol 2009
Ebri Knight, Dijous Paella i Les Absentes tenyeixen la nit del dia 26 de ritmes musicals molt diferents
per Gerard Aragón
Una nit de balls i de gresca. El Ball de Festa Major, que es va celebrar la nit d’ahir, dia 26, al Parc Central no va ser l’única oportunitat que els mataronins van tenir per continuar movent l’esquelet el dia després de l’esgotadora Nit Boja. Cap al vespre ja es feien proves de so en un escenari que, muntat a la Plaça de l’Ajuntament, donaria pas hores més tard a la rauxa més desenfrenada de la mà de tres grups eclèctics. Els primers en saltar a l’escenari van ser els maresmencs Ebri Knight, que van fer saltar i vibrar tots els presents gràcies a una mescla de rock català i música celta molt dinàmica i convincent. Ja fos a Guitarra, flauta travessera o violí, Ebri Knight va oferir una sèrie de melodies de gran ritme musical en un concert que va sobrepassar l’hora de duració.
El públic, per la seva banda, va omplir cada espai de la Plaça de l’Ajuntament i es va deixar endur pel so. Tant que fins i tot es va aixecar més d’un castell a càrrec d’alguns castellers que hi eren presents, establint així una gran sintonia i complicitat entre l’escenari i el públic. Seguidament, els encarregats de continuar la festa van ser Dijous Paella, que van posar la rumba i van continuar la marxa fins ben entrada la matinada. Els últims en passar per l’escenari van ser el grup Les Absentes, que van agafar cançons catalanes de tota la vida i els van imprimir tocs de rock, ska, blues, reggae, funky i fins i tot punk.
El públic, per la seva banda, va omplir cada espai de la Plaça de l’Ajuntament i es va deixar endur pel so. Tant que fins i tot es va aixecar més d’un castell a càrrec d’alguns castellers que hi eren presents, establint així una gran sintonia i complicitat entre l’escenari i el públic. Seguidament, els encarregats de continuar la festa van ser Dijous Paella, que van posar la rumba i van continuar la marxa fins ben entrada la matinada. Els últims en passar per l’escenari van ser el grup Les Absentes, que van agafar cançons catalanes de tota la vida i els van imprimir tocs de rock, ska, blues, reggae, funky i fins i tot punk.
Nit de contrastos al Ball de Festa Major
www.capgros.com
27 juliol 2009
L'Orquestra Gira-Sol es mostra tan clàssica com sempre mentre que Se atormenta una vecina no acaba de convèncer amb la seva proposta desenfadada
27 juliol 2009
L'Orquestra Gira-Sol es mostra tan clàssica com sempre mentre que Se atormenta una vecina no acaba de convèncer amb la seva proposta desenfadada
per V. B. - fotos Albert Canalejo
El tradicionalisme de la veterana Orquestra Gira-Sol es va imposar ahir a la nit a la proposta pretesament desenfadada i informal del grup Se atormenta una vecina, durant el Ball de Festa Major. La Gira-Sol va triar la fórmula clàssica: ara una rumba, després un bolero, uns quants èxits del pop català, espanyol i internacional actuals o del passat, poques filigranes i de cara a barraca. Res de nou, però segurament és el que tothom espera d'una cita com aquesta. Se atormenta una vecina, en canvi, es presentava com un contrapunt més fresc i kitsch, dedicat bàsicament a versions de temes dels 70 i els 80 a ritme de funk i disco. A l'hora de la veritat, però, la cosa no va acabar de rutllar. Els membres del grup, liderats per un cantant de proporcions considerables vestit amb una impactant camisa lila, es van perdre en discursos i gags màssa fàcils, amb “perles” com una delirant imitació de Jordi Pujol parlant de Can Fàbregas. El públic que tenia ganes de ballar es va frustrar perquè el ritme musical no tenia cap mena de continuitat, encara que les cançons en sí, entre elles versiosn dels Eagles o de Stevie Wonder, estaven molt ben interpretades. Per això, la tornada a l'escenari de la Gira-Sol va ser molt aplaudida i va tornar a omplir la pista de ball. Van tornar a apostar sobre segur, virant de versions de Melendi i La Oreja de Van Gogh al Paquito el Chocolatero en un obrir i tancar d'ulls, i es van endur clarament la partida.
Big Band Jazz Maresme omple Can Marchal d'aficionats al swing
www.capgros.com
27 juliol 2009
La formació estrena la peça 'Mataró in blue', una versió amb nous arrangaments de la sardana de Marc Timon guanyadora del concurs de Ciutat Pubilla
27 juliol 2009
La formació estrena la peça 'Mataró in blue', una versió amb nous arrangaments de la sardana de Marc Timon guanyadora del concurs de Ciutat Pubilla
per V. B. - fotos Albert Canalejo
El Pati de Can Marchal es va estrenar ahir diumenge com a escenari de la Festa Major d'enguany omplint-se de gom a gom en el concert de la Big Band Jazz Maresme. Des de les 10 de la nit, hora en que va començar l'actuació, no quedava ni una cadira buida de les centenars que s'havien disposat al llarg de tot el pati, i molta gent va haver de seguir l'actuació a peu. I la gran majoria van aguantar fins al final, ja que la formació jazzística estava més afinada que mai. Seguint el patró marcat pel gran Duke Ellington i les seves composicions per a Big Band, aquest interessant col·lectiu de músics comarcal va fer gal·la d'una gran destresa tècnica i d'una coordinació impecable per interpretar estàndars del jazz, ja fos a ritme de swing, balades o bebop, comandades per músics de la talla del trompetista Ivó Oller, entre d'altres. Però la vetllada també va reservar un lloc per a la interpretació de la sardana guanyadora del concurs convocat per la celebració de Mataró com a Ciutat Pubilla d'aquest 2009. Es tracta d'una peça de Marc Timón, amb nous arranjaments creats per l'ocasió, sota el títol “Mataró in blue”. El concert de la Big Band Jazz Maresme, d'altra banda, va servir d'aperitiu per al recital que oferiran el proper 31 de juliol a la Masia de Can Ribot, en la inaugraució del Festival Shakespeare.
Sistach anima a trobar camins d'austeritat i solidaritat per batre la crisi
www.capgros.com
27 juliol 2009
El Cardenal Arquebisbe de Barcelona recorda la figura del Dr. Samsó i el Mil·lenari de Santa Maria durant la Missa de Santes
27 juliol 2009
El Cardenal Arquebisbe de Barcelona recorda la figura del Dr. Samsó i el Mil·lenari de Santa Maria durant la Missa de Santes
per V. B. - fotos Albert Canalejo
La influència de la crisi econòmica, omnipresent, tampoc deixar escapar celebracions de joia com la Missa de Les Santes. El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que ha presidit l'ofici aquest dilluns, dia 27 a la basílica de Santa maria, ha centrat una part important del seu discurs als mètodes que, segons ell, són necessaris per sortir airosos de l'actual conjuntura econòmica. “Als responsables de la gestió pública i a totes els ciutadans ens cal trobar camins d'austeritat i solidaritat”, ha afirmat Sistach, davant un temple ple a vessar. L'Arquebisbe ha recordat als fidels que “si no repartim les coses com germans, Deu no es quedarà indiferent”. A més, els ha encomanat a diferenciar “les coses que tenen realment valor d'allò que no en té”, i a desfer-se d'aquestes últimes per poder arribar al Regne del cel. “Com un ciclista que es va desfent del pes que porta per arribar més ràpid al cim”, ha apuntat. Un cant a l'austeritat que es pot llegir des d'un punt de vista exclusivament religiós, però que Sistach ha pronunciat per reclamar una vida més austera a aquells que tenen moltes possessions. “Que difícil és això, però, en aquesta societat que ens empeny al consum”, va matisar.
Durant el seu discurs, Sistach també ha guardat un lloc per honorar la memòria del doctor Josep Samsó i Elias, sacerdot diocesà i arxiprest de la Basílica de Santa Maria que va morir assassinat l’any 1936, i que enguany ha estat reconegut com a màrtir per part del Papa Benet XVI. “Samsó, com Les Santes, va viure la seva vida sacerdotal amb radicalitat, lliurant-se a Nostre Senyor”, va dir l'arquebisbe, que també va recordar l'especial dedicació que l'arxiprest de Santa Maria va tenir en l'activitat catequètica. Com no podia ser d'una altra manera, Sistach també ha tingut paraules per al Mil·lenari de Santa Maria i per la restauració del temple, “Quan estigui restaurada, podrem gaudir de la gran bellesa d'aquesta basílica”, ha dit, sense mullar-se gaire tot i que el propi Bisbat de Barcelona també ha de jugar un paper important en la restauració de l'edifici. En aquest sentit, les ofrenes presentades enguany durant l'Ofici han estat una guia de catequesi i dues flors vermelles, símbol del màrtir, en homenatge a Samsó, el llibre Mil anys de Mataró, mil anys de Santa Maria, i el quadre en honor de les Santes, que aques cop ha anat a càrrec del pintor mataroní Albert Alís. La interpretació de la peça Missa de Santes de Mossèn Blanch ha anat a càrrec aquest cop de Rosa Mateu (soprano), Montserrat Torruella (contralt), Carles Prat (tenor) i Josep Pieres (baix), amb la direcció de Francesc Cortés, a més de la gran orquestra i el cor.
Benach i Geli, convidats destacats
Com és tradició, mitja hora abans de l'inici de la Missa centenars de persones s'han reunit a l'Ajuntament per seguir l'Anada a l'Ofici. Les comparses de la ciutat han sortit de la Casa Gran per enfilar el camí a Santa Maria. Les Diablesses, la Momerota i la momeroteta, el Drac i el Dragalió, l'herald i les Trampes, els Nans, la família Robafaves, l'Àliga i els Macers han precedit l'Agrupació Musical del Maresme i el seguici d'autoritats, encapçalat per l'alcalde Joan Antoni Baron i pels dos convidats d'enguany, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i la consellera de Salut, Marina Geli.
El Corresguspira fa vibrar de nou als més petits
www.capgros.com
27 juliol 2009
El públic infantil, protagonista en el segon correfoc de les Santes 2009
per Gerard Aragón
27 juliol 2009
El públic infantil, protagonista en el segon correfoc de les Santes 2009
per Gerard Aragón
fotos Albert Canalejo
Els nens també volien dir la seva i, un cop més, ho van aconseguir. L’Escapada a Negra Nit és, segurament, l’acte més emblemàtic de la Festa Major; una voràgine de foc que explota durant la matinada del dia 25 per acabar de rebentar la Nit Boja en tota regla. Però, com se sol dir, amb això “no n’hi ha prou”. I la prova és que, any rere any, aquesta fórmula aplicada al sector dels més menuts en el Corresguspira funciona i agrada. La Postal de Gegants va donar pas ahir diumenge, dia 26, a una nova edició d’aquest lleuger però actiu correfoc que va tornar a congregar una gran multitud al centre de Mataró. En aquesta ocasió, al pas de la Momeroteta i el Draglió se’ls van unir la Vibrieta de Tarragona, en Xerric, el drac petit d’Igualada, el Drac petit de Vilafranca, la Colla infantil del Basilisc i el Drac Petit de Montblanc.
No deixa de ser sorprenent la facilitat amb què els nens encapçalen un acte en què hi són plenament protagonistes. Exerceixen de diables, s’encarreguen de posar ritme al pas de les figures, de portar-les i, òbviament, de dansar sota el foc com ho faria l’adult més experimentat en aquesta classe d’actes. “M’agrada molt posar-me sota el foc, però també em fa una mica de por”, diu l’Albert. El seu pare, Joan Urquidi, reconeix que el fa patir una mica quan es fica sota el foc, “però va ben protegit”, diu sobre el seu fill.
Emulant quasi totalment el recorregut de l’Escapada a Negra Nit, el Correguspira va circular pel bell mig de Mataró, pujant la Riera, tombant pel carrer d’Argentona, la Muralla de la Presó fins a final de trajecte, a la plaça de Santa Maria. Mentre la Momeroteta empaitava els més porucs, la Vibrieta de Tarragona exhibia el seu potencial de foc amb diferents tipus de fonts i els dracs més petits amanien el trajecte a base de pólvora i espurnes. Una espectacular pluja de foc es va desprendre de l’església de Santa Maria al mateix temps que uns focs artificials il·luminaven el cel mataroní i anunciaven el final d'un altre convincent Correguspira. On no hi va faltar la clàssica esquitxadeta d'aigua per fer baixar la temperatura
Els nens també volien dir la seva i, un cop més, ho van aconseguir. L’Escapada a Negra Nit és, segurament, l’acte més emblemàtic de la Festa Major; una voràgine de foc que explota durant la matinada del dia 25 per acabar de rebentar la Nit Boja en tota regla. Però, com se sol dir, amb això “no n’hi ha prou”. I la prova és que, any rere any, aquesta fórmula aplicada al sector dels més menuts en el Corresguspira funciona i agrada. La Postal de Gegants va donar pas ahir diumenge, dia 26, a una nova edició d’aquest lleuger però actiu correfoc que va tornar a congregar una gran multitud al centre de Mataró. En aquesta ocasió, al pas de la Momeroteta i el Draglió se’ls van unir la Vibrieta de Tarragona, en Xerric, el drac petit d’Igualada, el Drac petit de Vilafranca, la Colla infantil del Basilisc i el Drac Petit de Montblanc.
No deixa de ser sorprenent la facilitat amb què els nens encapçalen un acte en què hi són plenament protagonistes. Exerceixen de diables, s’encarreguen de posar ritme al pas de les figures, de portar-les i, òbviament, de dansar sota el foc com ho faria l’adult més experimentat en aquesta classe d’actes. “M’agrada molt posar-me sota el foc, però també em fa una mica de por”, diu l’Albert. El seu pare, Joan Urquidi, reconeix que el fa patir una mica quan es fica sota el foc, “però va ben protegit”, diu sobre el seu fill.
Emulant quasi totalment el recorregut de l’Escapada a Negra Nit, el Correguspira va circular pel bell mig de Mataró, pujant la Riera, tombant pel carrer d’Argentona, la Muralla de la Presó fins a final de trajecte, a la plaça de Santa Maria. Mentre la Momeroteta empaitava els més porucs, la Vibrieta de Tarragona exhibia el seu potencial de foc amb diferents tipus de fonts i els dracs més petits amanien el trajecte a base de pólvora i espurnes. Una espectacular pluja de foc es va desprendre de l’església de Santa Maria al mateix temps que uns focs artificials il·luminaven el cel mataroní i anunciaven el final d'un altre convincent Correguspira. On no hi va faltar la clàssica esquitxadeta d'aigua per fer baixar la temperatura
Mataró acull la tradició gegantera de la Garrotxa
www.capgros.com
27 juliol 2009
Sant Feliu de Pallerols porta a la ciutat el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa en la Postal de Gegants d’enguany
per Gerard Aragón
27 juliol 2009
Sant Feliu de Pallerols porta a la ciutat el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa en la Postal de Gegants d’enguany
per Gerard Aragón
fotos Albert Canalejo
Dues tradicions geganteres forjant lligams. La Riera es va omplir a la mitja tarda d’ahir, dia 26, per assistir a un dels esdeveniments més característics de les Santes: la Postal de Gegants. Enguany, la família Robafaves i els Nans van exercir d’amfitrions dels Gegants, els Cavallets i la Mulassa, acompanyats dels Bufalodre, de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa. Un cop realitzada la salutació entre les dues comunitats geganteres, la comitiva va iniciar una cercavila que va anar Riera avall fins l’Ajuntament, en un trajecte on els Cavallets van desfilar solemnement i on la temuda Mulassa, amb una base de roba, va espantar els més menuts tot allargant el cap gràcies a la flexibilitat del seu material.
Ja a l’Ajuntament, l’Alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, va donar la benvinguda a les comparses i va recordar que “les encarregades d’invitar els convidats són les diferents colles de la ciutat amb el suport de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), però que cada vegada cobra més importància la iniciativa de les colles”. Joan Cases, alcalde de Sant Feliu de Pallerols, va intervenir per refermar “la germanor entre el poble de la Garrotxa i el mataroní. Amb els discursos finalitzats, els presents van poder gaudir del tradicional ball de l’Àliga, i a continuació Baron va procedir a l’entrega d’una medalla commemorativa al gegant de Sant Feliu de Pallerols.
El moment més esperat de l’acte va ser, sens dubte, la representació del Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols, declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional. Un espectacle que es va viure a la Plaça Santa Anna després que la família Robafaves i els Nans fessin els honors amb els seus respectius balls. Al ritme de la Cobla Contemporània, les comparses de Sant Feliu de Pallerols van dansar al llarg de les quatre peces que formen aquesta representació: el Ball Pla, Matadegolla, Contrapàs i Sardana Curta. D’aquesta manera, l’elegància dels Cavallets es va fondre amb el ritme dels gegants per tal de transportar al públic mataroní a un ball que té el seu origen llegendari a l’Edat Mitjana. En acabar, la comitiva va enfilar cap a l’Ajuntament i es va celebrar la dormida dels gegants, prèvia al començament del Correguspira.
Trenta anys de Miguel Bosé passen volant davant un públic entregat
27 juliol 2009
L’artista compleix les expectatives en l'aturada del papitour 09 a Mataró
per Salva Fernàndez
L’artista compleix les expectatives en l'aturada del papitour 09 a Mataró
per Salva Fernàndez
fotos R. Gallofré
Quan el temps passa any rere any i un segueix a dalt de tot és que les coses van bé. Miguel Bosé va repassar els seus 30 anys com artista en el concert de les Santes de Mataró. Dues hores generoses que van passar volant davant un públic, el seu públic, que va vibrar amb cadascun dels grans èxits que han mantingut l’artista nascut fa 53 anys a Panamà com un referent musical. El show del Papitour va convèncer a la capital del Maresme amb una posada en escena moderna, plena de vitalitat i ben adaptada a l’Espai Arquera que tants bons resultats ha tingut tant en el Cruïlla com en aquest concert de Santes.
Més de 8.000 persones van vibrar des del primer moment amb Bosé, que com ve sent habitual en la gira que serveix per mostrar i redescobrir els grans èxits del disc Papito, va obrir amb ‘Bandido’. Poc després, Bosé dedicava un petit parlament al respectable. L’artista, després de tres dècades sobre l’escenari, va demostrar que sabia com acontentar el públic que fidelment ha crescut amb ell. Una petita arenga per acabar de fusionar escenari i fans. Festa grossa. La manera de moure’s i viure cada cançó com si fos l’última mostrava el gran moment personal en el que es troba l’artista, dominador absolut de l’escenari gràcies a la llibertat total de ser l’amo de la tribuna on ha viscut els darrers trenta anys. I gràcies també a les taules que porta a les seves espatlles.
Després de servir al públic alguns dels temes més emblemàtics de la seva llarga trajectòria com ‘Bambú’, ‘Sevilla’ o ‘Nena’, va fer una aturada al camí per explicar que retrocedirien 25 anys fins arribar als seus inicis. I és que de la mateixa manera que Papito no és un simple recopilatori, Papitour no és un repàs al darrer disc de Bosé. El concepte ‘papito’ és el que agafa la trajectòria de l’artista espanyol i la renova totalment, convertint cançons desfasades en himnes totalment vigents. Així, cançons mig oblidades com ‘Super Superman’, ‘Creo en ti’ o alguna d’aquelles cançons que havia fet en el seu moment en anglès es convertien, lletres a banda, en cançons actuals. ‘Papito’ redefineix els seus grans èxits, el Papitour actualitza qualsevol dels seus temes.
Bosé va comptar amb la col·laboració de la seva neboda Bimba Bosé i el seu grup The Cabriolets. La família es va unir per cantar ‘Como un lobo’, espectacular duet d’una de les cançons de més èxit de l’artista. Abans, la neboda i el seu grup havien actuat de teloners. Un estil de música allunyat del públic assistent a l’Espai Arquera, que va estar amenitzat per Bimba Bosé, qui va anar despullant-se cançó rere cançó fins acabar completament nua sobre l’escenari.
No va faltar cap gran èxit. Fins i tot ‘Nena’ es va repetir en el fals primer final de concert. Encara faltaria veure a tots junts, The Cabriolet i l’equip de Bosé, tocant una altra cançó oblidada: Shoot my in the back. El públic demanava Don Diablo, un d’aquells temes que de cop sonen frescos i actuals malgrat els seus orígens. Bosé va cloure el concert com ho acostuma a fer en el Papitour. Amb el diable present. Un ésser a qui el cantant deu haver venut la seva ànima a canvi de ser etern sobre l’escenari. I així sembla que seguirà sent durant molt de temps.
Èxits populars de sempre al Parc amb l’orquestra Selvatana
www.capgros.com
27 juliol 2009
La formació interpreta el Concert de Festa Major al Parc Central
per capgros.com
27 juliol 2009
La formació interpreta el Concert de Festa Major al Parc Central
per capgros.com
És un dels actes que passa més desapercebut entre el marasme de propostes que figura en el programa de les Santes però sempre acaba sent un dels més concorreguts. Es tracta del Concert de Festa Major, que té lloc al Parc Central. En aquesta ocasió estarà protagonitzat per l’orquestra La Selvatana, especialista en interpretar temes populars de sempre. Música per anar fent boca abans de baixar al passeig marítim cap els Focs.
Dilluns, dia 27. A 2/4 de 8 de la tarda al Parc Central
Dilluns, dia 27. A 2/4 de 8 de la tarda al Parc Central
El Sarau busca una nova fórmula sense concerts per revitalitzar-se
www.capgros.com
27 juliol 2009
La festa posterior al Castell de Focs comptarà amb fanfàrries que volen dinamitzar l'acte, que en els darrers anys no ha trobat la fórmula adequada
per V. B.
27 juliol 2009
La festa posterior al Castell de Focs comptarà amb fanfàrries que volen dinamitzar l'acte, que en els darrers anys no ha trobat la fórmula adequada
per V. B.
fotos Cedida
La fanfàrria índia
El Sarau, la festa que té lloc després dels focs artificials al passeig marítim, porta anys sense trobar la fórmula adequada. L’esdeveniment, un dels més massius ja que arrossega les desenes de milers de persones que baixen a veure l’espectacle pirotècnic, s’està descafeinant edició rere edició. L’any passat la cosa no va rutllar. Va agradar molt l’espectacle de teatre aeri, però tan sols va ser un breu oasi en un desert. Els escenaris de música en viu no tenien la millor ubicació ni una oferta massa atractiva, i més enllà d’això no hi havia gran cosa a fer. Conscients d’aquesta situació, l’IMAC aposta enguany per canviar el model. Per començar, s’eliminen els concerts tradicionals sobre escenari, un dels signes d’identitat del Sarau. No es busquen espais fixes per a la festa, sinó itinerants. En aquest sentit, l’IMAC ha “fitxat” fins a cinc fanfàrries, d’estils molt diferents, que aniran oferint el seu particular espectacle al llarg del Passeig Marítim.
Hi ha dues propostes molt exòtiques. Per un costat, la Jaipur Kawa Brass band, una formació del Rajasthan (India) que recull la tradició de “Brass band” del país asiàtic, heretada precisament del colonialisme britànic. Música clàssica de l’Hindostan, ritmes indis i jazz sorgeixen del clarinet, la trompeta, el trombó, la tuba, el saxo i la percussió d’aquesta veterana formació. Per l’altre, Fandare Eyo’nle, que provenen de la república africana de Benin. Eyo’nle, vol dir “sentim-nos alegres” en l’idioma Yoruba, compta amb set músics que volen potenciar arreu del món la música tradicional del seu país, fusionant-la amb una secció de vent jazzística per donar-li un toc festiu i de carrer. A aquestes dues fanfàrries estrangeres les acompanyaran tres de catalanes. la Bandarra Street Orkestra, de tarragona, amb ritmes brasilers i una cuidada posada en escena; Flowpots, una versió modernitzada dels clàssics espectacles itinerants, ja que fan percussió amb material reciclat i hi afegeixen pinzellades de música electrònica i de ball; i la Banda del Surdó, un potent grup de percussió que anirà acompanyat d’una enorme figura, el Drac Brahms.
Festa electrònica
No hi haurà música en directe, però sí que s’aposta per aquells que vulguin veure sortir el sol a la platja. Al final del passeig del Callao s’ubicarà un escenari que estarà ocupat tota la nit pels punxadiscos de Oui Factory. Es tracta d’un col·lectiu de Calella que aposta per ritmes com el progressive house o l’electro. K-Rlos Riquelme i Sergio Parra & Friends seran els punxadiscos de la nit, en una proposta que es trobava a faltar al Sarau. Ja fa massa temps que es van ballar sobre la platja els contundents temes d’Angel Molina.
D’altra banda, se celebrarà la tercera i última nit de l’Escenari Obert, amb grups maresmencs, mentre que les sardanes i les xíndries es traslladen del passeig marítim a la plaça de Santa Anna. Enguany les cobles convidades són Ciutat de Girona, La Selvatana i La Principal del Llobregat
Els Focs de les Santes comptaran amb efectes digitals
www.capgros.com
27 juliol 2009
Pirotecnia Tomás serà l’encarregat per quart any consecutiu de donar llum a la platja mataronina
per S. F.
27 juliol 2009
Pirotecnia Tomás serà l’encarregat per quart any consecutiu de donar llum a la platja mataronina
per S. F.
fotos Albert Canalejo
Els tradicionals focs artificials de la nit del 27 comptaran amb el suport de la tecnologia. Pirotecnia Tomás, que per quart any consecutiu muntarà l’espectacle, té previst una petita sorpresa “molt espectacular” visualment. Miguel Ángel, director tècnic d’aquesta empresa valenciana, ha explicat que tenen previst “col·locar efectes digitals al principi i a la meitat de l’espectacle”. Segons ha explicat el director, la idea és “disparar castells de manera sincronitzada amb ordinadors per tal de construir una coreografia especial”. Aquesta serà la principal novetat d’uns focs que l’any passat van convèncer al públic pel seu ritme i varietat. Per Pirotecnia Tomás, només falta que la climatologia acompanyi per tornar a donar la talla.
Segons Miguel Àngel, només hi ha una cosa que no poden controlar: “el vent”. Si no hi ha moviment d’aire, el fum es concentrarà al cel com va passar l’any passat, entorpint l’espectacle. “Amb això no podem fer-hi res, i per molt ben muntat que estigui l’espectacle, si no hi ha una nit neta se’n pot anar tot a pastar fang sigui on sigui, Mataró o a la fi del món”, ha assegurat. Fa dos anys, el vent bufava en direcció a la platja, molestant a la majoria de ciutadans que van baixar per veure els castells de foc.
Una altra de les novetats de cara als Focs d’aquestes Santes 2009 es trobarà en el calibre d’alguns petards. Segons el director tècnic de l’espectacle, Mataró és el lloc adequat “per fer servir carcasses grosses i espectaculars”. “Tenim espai des d’on disparem fins on es troba el públic, i això ens permet molt marge de maniobra”, ha afirmat Miguel Àngel , qui veu la platja mataronina com “ideal per poder muntar grans espectacles”.
Una relació estable
El fet que Pirotecnia Tomás segueixi per quart any consecutiu muntant l’espectacle dels focs artificials de les Santes és senyal de la “bona relació” entre l’empresa valenciana i el Patronat d’Esports. “El primer any estàs bastant perdut, perquè vas a un lloc nou; després mica en mica vas entenent les tradicions de cada lloc i entres més en les coses que agraden”, ha afirmat Miguel Ángel, qui celebra que l’espectacle de l’any passat “agradés i tingués una nit molt neta”. Per això, no faltaran les palmeres, un dels castells que més agraden aquí assegura el director tècnic, ni el ritme elevat de l’espectacle. “Una de les nostres característiques és que sigui tot molt intens, preferim que els castells durin 3 minuts menys però que siguin amens”, ha assegurat.
Segons Miguel Àngel, només hi ha una cosa que no poden controlar: “el vent”. Si no hi ha moviment d’aire, el fum es concentrarà al cel com va passar l’any passat, entorpint l’espectacle. “Amb això no podem fer-hi res, i per molt ben muntat que estigui l’espectacle, si no hi ha una nit neta se’n pot anar tot a pastar fang sigui on sigui, Mataró o a la fi del món”, ha assegurat. Fa dos anys, el vent bufava en direcció a la platja, molestant a la majoria de ciutadans que van baixar per veure els castells de foc.
Una altra de les novetats de cara als Focs d’aquestes Santes 2009 es trobarà en el calibre d’alguns petards. Segons el director tècnic de l’espectacle, Mataró és el lloc adequat “per fer servir carcasses grosses i espectaculars”. “Tenim espai des d’on disparem fins on es troba el públic, i això ens permet molt marge de maniobra”, ha afirmat Miguel Àngel , qui veu la platja mataronina com “ideal per poder muntar grans espectacles”.
Una relació estable
El fet que Pirotecnia Tomás segueixi per quart any consecutiu muntant l’espectacle dels focs artificials de les Santes és senyal de la “bona relació” entre l’empresa valenciana i el Patronat d’Esports. “El primer any estàs bastant perdut, perquè vas a un lloc nou; després mica en mica vas entenent les tradicions de cada lloc i entres més en les coses que agraden”, ha afirmat Miguel Ángel, qui celebra que l’espectacle de l’any passat “agradés i tingués una nit molt neta”. Per això, no faltaran les palmeres, un dels castells que més agraden aquí assegura el director tècnic, ni el ritme elevat de l’espectacle. “Una de les nostres característiques és que sigui tot molt intens, preferim que els castells durin 3 minuts menys però que siguin amens”, ha assegurat.
La Passada reuneix totes les colles i comparses mataronines
27 juliol 2009
Es tracta de la cercavila més llarga de la Festa Major
per capgros.com
Es tracta de la cercavila més llarga de la Festa Major
per capgros.com
fotos R. Gallofré
La cercavila més llarga de Les Santes
La millor oportunitat per veure totes les colles institucionals de Mataró totes juntes arriba a La Passada, la cercavila més llarga de la Festa Major. Hi prenen part les Diablesses i els seus tabalers, la Momerota i els seus grallers, la Momeroteta, el Drac i el Dragalió, els Cavallets de Matgaró, la colla castellera Capgrossos, Els nans i la família Robafaves, l’Àliga i els ministrils, l’Agrupació Musical del maresme i les autoritats. El recorregut de La Passada és el mateix de sempre; en cercle, des de l’Ajuntament, anant Riera amunt, prenent el carrer d’Argentona, el Torrent, plaça de les tereses, carrer Montserrat, plaça de Santa Anna i de nou a la Riera fins acabar tornant a la casa consistorial. Allà, s’hi celebrarà la tradicional dormida de les comparses mataronines.
Dilluns, dia 27. A les 6 de la tarda des de l'Ajuntament
diumenge, 26 de juliol del 2009
Martínez Sistach torna a Mataró per presidir la Missa de les Santes
Francesc Cortés dirigeix la interpretació de la Missa de Mossen Blanch
per V. B.
fotos Albert Canalejo
Vista general de la Missa de l'any passat
L’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, presidirà la Missa de Les Santes, una mostra més de la involucració del cardenal amb la parròquia de Santa Maria. Sistach ja va oficiar la missa inaugural del Mil·lenari de la basílica mataronina, i ara hi torna per celebrar-hi l’acte més emblemàtic del seu calendari anual. La Missa, a més, tindrà un cert to reivindicatiu, ja que un any després no s’ha avançat gens en la tan anhelada restauració de Santa Maria. En finalitzar l’ofici, es podrà adquirir, acabat de sortir d’impremta, el llibre “1000 anys de Santa Maria, 1000 anys de Mataró”. Tretze autors mataronins, coordinats per Ramon Salicrú, tracten al llarg de quinze capítols temes com la història de la basílica, elements patrimonials com la Capella dels Dolors o del Roser, la relació del temple amb Les Santes o el pla director que n’ha de possibilitar la restauració.
Tot plegat, amb fotografies del també mataroní Ramon Manent, un dels fotògrafs d’art i arquitectura més prestigiosos del país. El llibre es podrà adquirir a dins de Santa Maria a un preu promocional de 28 euros, i a 29,50 euros a les llibreries. L’obra, editada per la Parròquia de Santa Maria i Lunwerg editors, serveix per donar a conèixer als mataronins molts detalls del patrimoni de la basílica que potser desconeixien, i alhora conscienciar-los de que la seva restauració és necessària. En aquest sentit també anirà el concert d’orgue que Raúl Prieto oferirà a la basílica el dia 25. La celebració del Mil·lenari, per la seva part, no finalitzarà fins l’acte de beatificació del doctor Samsó, que tindrà lloc a finals d’any.
L’ofici de Santes, d’altra banda, tornarà a comptar amb la interpretació de l’espectacular composició ideada, ara fa 161 anys, per Mossèn Blanch. Enguany, els encarregats d’interpretar-la seran el musicòleg Francesc Cortés a la direcció de l’orquestra i el cor, la soprano Rosa Mateu, la contralt Montserrat Torruella, el tenor Carles Prat i el baix Josep Pieres, així com la desena de músics i coristes, professionals i amateurs, que se sumen cada any a l’acte. Enguany, l’artista encarregat del quadre en honor a les Santes, que també es reproduirà en estampes, és el mataroní Albert Alís.
Anada i tornada
Els actes comencen ben aviat el dia 27, la Diada de Santes. A les 7 del matí la ciutat es desperta de cop amb les matinades, que comptaran amb diverses agrupacions musicals convidades. A quarts de deu del matí començarà l’Anada a l’ofici, el seguici d’autoritats i comparses oficials de la ciutat des del’Ajuntament fins a Santa Maria. A la sortida de la Missa, aclamació de les relíquies de Santes, pilar dels capgrossos, ball cerimoniós de l’Àliga i aviada de coloms, per donar el tret de sortida a la desfilada de retorn a l’Ajuntament, on hi haurà més balls i la dormida de les figures. És el ritual de sempre.
Els Capgrossos descarreguen el 3 de 9 amb folre en una Diada accidentada
26 juliol 2009
La Creu Roja fa 32 assistències per les diverses caigudes de la jornada, i sis castellers són atesos a l'hospital per traumatismes i altres lesions
per V. B.
La Creu Roja fa 32 assistències per les diverses caigudes de la jornada, i sis castellers són atesos a l'hospital per traumatismes i altres lesions
per V. B.
fotos Albert Canalejo
El 3 de 9 dels Capgrossos
Els Capgrossos han plantejat una actuació castellera de Santes molt ambiciosa, amb l'objectiu principal d'aconseguir el 3 de 9 i el 4 de 9 amb folre, tot i que en aquesta temporada no havien aconseguit encara cap castell de 9. La gosadia dels mataronins ha estat a punt d'arribar a bon port, tot i que no es pot dir que l'actuació d'aquest diumenge, dia 26, a la plaça de Santa Anna, hagi estat rodona. Els mataronins han aconseguit el de 9 amb folre, el 4 de 8 amb agulla i la torre de 8 amb folre, però no ha pogut amb el 4 de 9 amb folre i tan sols ha carregat el pilar de 7. La notícia negativa de la jornada, en la que també han participat els Castellers de Vilafranca i la Jove Xiquets de Tarragona, ha estat l'alta accidentalitat. A causa de les diverses caigudes que han patit les tres colles, la Creu Roja ha hagut d'intervenir en 32 ocasions i fer cinc trasllats a l'Hospital. Allà, segons dades facilitades per l'Ajuntament, s'estan atenent aquesta tarda un total de sis castellers per politraumatismes i fractures. Fonts dels Capgrossos han apuntat per la seva part que cinc membres de la colla han hagut de ser traslladats a l'Hospital, fruit de la caiguda patida al pilar de 7, però que en principi es tracta en tots els casos de lesions lleus.
Els blaus han obert la plaça aconseguint de manera molt solvent el 3 de 9 amb folre, un castell inèdit aquesta temporada però que tenen molt dominat. La colla també ha notat els ànims d'una plaça de Santa Anna plena a vessar, tot i que en moltes cares presents es notava la fatiga fruit de la vigília anterior, la Nit Boja. A la segona ronda, els mataronins s'han enfrontat al gran repte del dia, el 4 de 9 amb folre. L'objectiu era igualar la gran actuació de Santes de 2008, però enguany les coses són diferents. La colla està en ple procés de renovació en punts claus del tronc, cosa que ha frenat una mica la seva progressió aquesta temporada. Això no ha estat impediment, però, perquè intentessin el 4 de 9 fins en dues ocasions, però no ha pogut ser. Primer un peu desmuntat i després un intent desmuntat, conscients quan creixia l'estructura que difícilment arribaria enlloc. Els 'blaus', però, no s'han rendit, i en la següent ronda han atacat amb èxit el 4 de 8 amb agulla. Una construcció espectacular, que s'ha desenvolupat de manera molt emotiva, amb el dos del pilar treballant fins l'extenuació per aguantar l'estructura. Un cop descarregat, s'ha produít l'ovació més forta a la plaça, que seguia plena de gent tot i que la calor apretava cada cop més.
Més endavant, han portat a plaça la torre de 8 amb folre, per tal de commemorar el desè aniversari de la primera consecució d'aquest castell per part dels mataronins. Va ser per les Santes de 1999. Des de llavors ha plogut molt, i ara per als Capgrossos aquesta construcció és ja un castell menor. I per tancar la festa, s'han enfrontat al pilar de 7, castell que ja han aconseguit aquesta temporada però que té una complexitat extraordinària. L'han arribat a carregar però tot just l'anxaneta aixecava el braç, s'ha acabat derrumbant en una espectacular caiguda.
Sense gamma extra
Com és habitual per l'actuació de Santes, els mataronins han pogut gaudir dels Castellers de Vilafranca, la colla més potent del panorama casteller. Han començat fortíssims, amb un 4 de 9 amb folre que han descarregat gairebé sense despentinar-se. A la segona ronda, han volgut portar a plaça el primer Gamma Extra de l'any, la torre de 9 amb folre. Però haurà d'esperar. Els de Vilafranca no l'han pogut carregar, ja que ha fet llenya abans que pogués arribar l'anxaneta al cim. L'error els ha descentrat força, com s'ha posat de manifest durant el segon tram de l'actuació. Després d'aconseguir la torre de 8 amb folre, tan sols han carregat el 3 de 9 amb folre. La llenya ha estat molt forta, fins al punt que la caiguda de castellers del tronc dels de Vilafranca ha afectat membres d'altres colles que estaven ajudant en la pinya, i que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics.
Per últim, la segona colla convidada, la Jove Xiquets de Tarragona, ha carregat el 3 de 9 amb folre (el primer de l'any per a ells), i ha descarregat el 5 de 8 i el 4 de 8.
Més de 18.000 persones prenen part de la Nit Boja més massiva
26 juliol 2009
La històrica jornada acaba amb més d'un centenar de persones ateses pels efectius sanitaris, la majoria per cremades, cops o intoxicacions etíliques
per V. B.
G. A. -
L'any passat es van sobrepassar tots els límits de la Nit Boja, amb unes 14.000 persones prenent els carrers del Centre durant el Desvetllament. En aquesta edició, tot i que semblava impossible, s'ha arribat més enllà, afegint 4.000 assistents més a uns carrers del centre de la ciutat que haurien rebentat si hi hagués caigut tan sols una agulla. Quedava clar que la nit seria especial ja mitja hora abans de l'inici del Desvetllament. Es feia impossible endinsar-se a La Riera, tal i com es veia amb la gentada que hi havia a vials com els carrers Sant Josep, Pujol o Barcelona, intentant amb poc èxit fer-se un lloc per assistir a la processó pagana de la família Robafaves. El Desvetllament va transcórrer sense incidents, gairebé un miracle si es té en compte la gentada que hi havia i el poc espai que quedava per respirar. Fa anys que l'acte, el més popular de Santes juntament amb el Castell de Focs, ha rebentat totes les seves costures. És per aquest motiu que l'any passat l'IMAC va aplicar un complex sistema de sonorització de la banda de músics, per mantenir la seguretat de l'esdeveniment (evitar que milers de persones s'apinyessin al costat de la Banda i les figures) i alhora intentar salvaguardar-ne l'essència. Aquest 2009 s'ha tornat a repetir l'experiència, amb resultats més positius. La música de la banda es va escoltar at al llarg de tot el recorregut, tot i que els altaveus instal·lats a la plaça de Santa Anna oferien una qualitat de so més pròpia d'una gramola vella i desgastada.
Un cop els gegants van tornar cap a l’Ajuntament, la tensió i els nervis es van apoderar d’un centre de Mataró que esperava que la primera espurna de l’Escapada a Negra Nit fes acte de presència. El foc no es va fer esperar i en breus instants els diables i comparses de la ciutat i els seus acompanyants, vinguts d’arreu, van començar a sembrar el terror pel bell mig de Mataró. La gent preparada per ficar-se a sota del foc intentava aguantar el pas dels diables amb el mític “no passaran”. Destacar la presència de les figures invitades: el Gafarró de Premià, una comparsa en forma d’au que treia foc per les ales mentre simulava el vol d’un ocell, i la Draga de Cunit, una espectacular bèstia dotada de diferents sortidors per on fer cremar els petards i oferir així tota una demostració de força. No hi van prendre part, però, la Colla del Basilisc ni els Diables de La Llàntia, dues colles mataronines excloses per la Comissió de Foc tot i que havien participat en anteriors edicions de l'Escapada a Negra Nit. El correfoc va ser força complicat, amb diversos moments en què les diferents colles de foc van tenir problemes per avançar a causa del comportament poc cívic d'uns quants participants. L'espectacular final, amb la Traca a una plaça de l'Ajuntament desbordada, va pal·liar totes les dificultats viscudes anteriorment.
20 anys d'èxits sota l'aigua
I en acabar el Correfoc, a la plaça de l'Ajuntament, pujada Tabalada en un ambient de festa total cap al Parc Central, on esperava una Ruixada que celebrava el seu vintè aniversari. Com era de preveure veient com havia rutllat la Nit Boja, la Ruixada va ser més massiva que mai, encara que no hi ha xifres oficials de participació. Ja no era tan sols la pista la que estava a rebentar de gent, sino tot el Parc Central, fins al darrer bri d'herba. Era més que complicat arribar a les barres de bar, i les cues en els pocs lavabos disponibles eren eternes. De fet, en alguns moments hi havia tanta gent que fins i tot es va fer difícil accedir al recinte, amb les portes del parc col·lapsades.
La Ruixada és ja un acte veterà, que funciona per sí sol, així que la nit de dissabte tampoc va apostar per grans canvis. Aigua per tothom i una selecció musical ben ecléctica i per a tots els gustos, tot i que virant cada cop més vers el so "discotequero". El punxadiscos va arrencar amb el Viva la vida de Coldplay, i va deixar lloc per a tot, des de duets de Carlos Baute i Marta Sánchez fins a Chemical Brothers, passant per Safri Duo o un apunt totalment retro com l'Aserejé de Las Ketchup. “A veure si teniu cullons de ballar això”, deia l'speaker. Els èxits de la música comercial caduquen en molt poc temps, però la Ruixada manté la vigència per molts anys que passin.
Figures d’arreu de Catalunya prenen part al Correguspira
www.capgros.com
26 juliol 2009
La Momeroteta i el Dragalió conviden al correfoc infantil dracs de Tarragona, Igualada, Vilafranca i Montblanc
per capgros.com
26 juliol 2009
La Momeroteta i el Dragalió conviden al correfoc infantil dracs de Tarragona, Igualada, Vilafranca i Montblanc
per capgros.com
fotos Albert Canalejo
El Correguspira del 2008
El Correguspira del 2008
El Correguspira, el correfoc dedicat al públic infantil, compta enguany amb una bona llista de convidats. Hi seran la Vibrieta de Tarragona, el Serric d’Igualada, el Drac Petit de Vilafranca, la Colla infantil del Basilisc de Mataró i el Drac Petit de Montblanc. Tots ells, apadrinats per la Momeroteta i el Dragalió, preparats per fer descobrir als més petits què és un veritable correfoc. El rcorregut serà el mateix que en anys anteriors, partint de l’Ajuntament i Riera amunt, arribant finalment a la plaça de Santa Maria.
Diumenge, dia 26. A ¾ de 9 del vespre des de l’Ajuntament
Miguel Bosé repassa els seus 30 anys de carrera a les Santes
Un repàs actual a 30 anys sobre l’escenari. Miguel Bosé farà les delícies del seu elevat nombre de fans amb aquesta extensió de la gira Papitour per aquest 2009, que serveix per explotar el seu últim disc i que tindrà una aturada a Mataró. L’Espai l’Arquera rebrà el que és, segurament, l’artista més famós i reconegut dels que han passat per aquest nou recinte. El proper diumenge, dia 26, Bosé i The Cabriolets aterraran per primer cop a Mataró. Es tracta del rellançament d’una de les gires de més èxit de l’emblemàtic artista, caracteritzat per connectar des del primer moment amb el seu públic com es va poder comprovar en el seu últim concert al Pavelló de Badalona a finals de 2008. En aquest cas, l’experiència sobre l’escenari i la intensitat dels seus concerts tenen molt a veure.
Llançat el mes de març de 2007, el disc Papito és un recopilatori de les millors cançons de la trajectòria de Bosé reinterpretats amb artistes i amics coneguts del cantant com Alaska, Alejandro Sanz, Shakira o David Summers entre d’altres. Va ser el disc més venut a tot l’Estat de 2007, i en total ja ha venut gairebé dos milions de còpies en tot el món. La Gira Papitour duta a terme durant el 2008 va ser un èxit tant rotund com el disc. En més de 150 actuacions per Espanya i centre Amèrica es va penjar el cartell de totes les entrades venudes. La presència del grup The Cabriolets donarà molt de joc al concert. Encapçalat per Bimba Bosé, neboda de Miguel, hi haurà més d’un duet a l’hora d’interpretar els grans èxits del camaleònic artista. Tiet i neboda ja van cantar junts el tema ‘Como un Lobo’ pel disc Papito, una versió que va ser interpretada en directe pels dos aristes en els Grammy llatins de l’any 2007. L’oferta no es troba en cap novetat, si no en escoltar els temes de sempre amb més energia que mai.
Sardanes i ritmes actuals a Can Marchal amb la Big Band Jazz Maresme
www.capgros.com
26 juliol 2009
La formació interpreta un repertori d'autors contemporanis i també la sardana guanyadora del concurs de la Ciutat Pubilla
26 juliol 2009
La formació interpreta un repertori d'autors contemporanis i també la sardana guanyadora del concurs de la Ciutat Pubilla
per capgros.com
fotos Joan G. Jané
Una actuació de la Big Band Jazz Maresme
La Big Band Jazz Maresme es fa un lloc a la Festa Major oferint aquest dimarts un concert al Pati de Can Marchal. L'àmplia formació, sorgida de Casa de la Música Popular i dedicada al jazz i al swing, se centrarà en aqueesta ocasió en temes d'autors contemporanis com Lluís Vergés o Michael Philip Mossman. Però la Big Band també es vol involucrar en la celebració de Mataró com a Ciutat Pubilla de la Sardana, interpretant la sardan guanyadora del concurs que l'IMAC va impulsar per aquesta iniciativa. L'autor de la peça, anomenada "Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana", ha creat uns arranjaments especialment per a l'ocasió.
Dimarts, dia 26. A les 10 de la nit al Pati de Can Marchal
Les figures de Sant Feliu de Pallerols visiten Mataró
www.capgros.com
26 juliol 2009
La Postal de Gegants compta amb uns convidats d’excepció, el ball dels quals és considerat ‘Festa tradicional d’interès nacional’
per capgros.com
El Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols, acompanyats de la cobla Bufalodre, són els convidats d’enguany de la família Robafaves a la Postal de Gegants. L’acte més destacat d’aquesta cita es produirà després de la rebuda oficial a l’Ajuntament, quan tota la comitiva baixarà per la Riera fins la plaça Santa Anna. La plaça acollirà la representació del Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa, una valuosa mostra de la dansa tradicional catalana que ostenta el títol de “Festa tradicional d’interès nacional”. La Cobla Contemporània també participarà de l’esdeveniment.
Diumenge, dia 26. A 2/4 de 7 de la tarda a la Riera amb el carrer d’Argentona
26 juliol 2009
La Postal de Gegants compta amb uns convidats d’excepció, el ball dels quals és considerat ‘Festa tradicional d’interès nacional’
per capgros.com
El Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols, acompanyats de la cobla Bufalodre, són els convidats d’enguany de la família Robafaves a la Postal de Gegants. L’acte més destacat d’aquesta cita es produirà després de la rebuda oficial a l’Ajuntament, quan tota la comitiva baixarà per la Riera fins la plaça Santa Anna. La plaça acollirà la representació del Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa, una valuosa mostra de la dansa tradicional catalana que ostenta el títol de “Festa tradicional d’interès nacional”. La Cobla Contemporània també participarà de l’esdeveniment.
Diumenge, dia 26. A 2/4 de 7 de la tarda a la Riera amb el carrer d’Argentona
La Gira-Sol i Se atormenta una vecina posen el ritme al Ball de Festa Major
www.capgros.com
26 juliol 2009
El Parc acull aquest tradicional acte que combina un grup clàssic de la cita i una novetat molt desenfadada
per V. B.
26 juliol 2009
El Parc acull aquest tradicional acte que combina un grup clàssic de la cita i una novetat molt desenfadada
per V. B.
fotos Cedides
L’orquestra Gira-Sol
L’orquestra Gira-Sol no pot faltar en cap edició de la Festa Major mataronina. Una formació que torna a la ciutat enguany amb més energia i motivació que mai, ja que estan preparant la celebració del seu 25è aniversari. Un quart de segle participant a les festes majors més importants de Catalunya: la Mercè, Sant Narcís, Santa Tecla, els carnavals de Sitges i Vilanova, i un llarguíssim etcètera. Un centenar d’actuacions cada any, a grans ciutats i a pobles petits, especialment a les terres de ponent, on són molt coneguts arran de la seva contínua participació a la Fira de teatre al carrer de Tàrrega. Sobre l’escenari, combinen la música de ball amb repertori arrelat en les festes populars catalanes. Per això no és estrany escoltar en alguns dels seus concerts el ritme de la Patum de Berga, adaptacions a ritme de ska de Puff era un Drac Màgic o cançons de Serrat, Llach, Sisa o La Trinca.
A més de la Gira-Sol, el Ball de Festa Major comptarà en aquesta edició amb uns convidats menys il·lustres però ben especials. Amb el curiós nom de Se atormenta una vecina es presenta una orquestra especialitzada en versions de temes dels 70 i 80, amb especial fixació en el funk i la música disco. No deixaran indiferents a ningú, amb les seves paròdiques vestimentes i moltes ganes de contagiar la festa. Un punt kitsch que s’anirà combinant a escena amb la proposta més sòbria de la Gira-Sol.
Diumenge, dia 26. A les 12 de la nit al Parc Central.
dissabte, 25 de juliol del 2009
Mataró ret homenatge a Gustavo Pascual Falcó
25 juliol 2009
La ciutat recorda la figura del creador del Bequetero en el centenari del seu naixement
per Gerard Aragón
La ciutat recorda la figura del creador del Bequetero en el centenari del seu naixement
per Gerard Aragón
fotos A.Aluart
El vincle entre dos pobles de la mà d’un compositor i d’una melodia especials. El Saló de Sessions de l’Ajuntament ha acollit avui, dia 25 de juliol, un acte en commemoració dels 100 anys del naixement de Gustavo Pascual Falcó, compositor del Bequetero i altres pasdobles reconeguts com Paquito el Chocolatero. Nascut a la localitat valenciana de Cocentaina al 1909, Pascual Falcó va ser un virtuós instrumentista creador de 18 peces per a banda que va morir prematurament a l’edat de 36 anys, deixant pel camí un llegat artístic exemplar. Una tradició musical que, amb el pas dels anys, ha estat adoptada per Mataró en la viva manifestació de l’himne festiu de les Santes: el Bequetero.
L’acte ha comptat amb la presència d’una comitiva de Cocentaina on no hi han faltat familiars de Pascual Falcó i l’Alcalde de la localitat valenciana, Rafael Briet. L’encarregat de presentar aquest sentit homenatge ha estat el president de l’Institut Municipal d’Acció cultural (IMAC), Sergi Penedès, qui ha destacat la importància del Bequetero dins del marc de les Santes i la seva trajectòria des de l’època de la transició democràtica fins el dia d’avui. Rafael Briet ha agraït a Mataró l’adopció d’una “melodia que Pascual Falcó va crear fa molts anys, i que encara avui fa gaudir a tanta gent”. El moment més emotiu de l’homenatge ha estat quan Gustavo Pascual, fill del compositor, ha intervingut per expressar la seva joia en veure com “la força del meu pare encara arriba fins i tot a una ciutat tan gran com aquesta, a 500 quilòmetres de casa”. Finalment, l’Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, ha assegurat que “els mataronins ens sentim molt orgullosos del Bequetero i de recollir el llegat artístic de Pascual Falcó”.
Després dels parlaments, Baron ha entregat un obsequi a l’Alcalde de Cocentaina consistent en una caixa amb les figuretes dels gegants de Mataró, i uns llibres que recullen la tradició de les Santes, als familiars del compositor. Per la seva banda, Rafael Briet ha lliurat a Baron un marc amb il·lustracions de Cocentaina i Gustavo Pascual ha cedit les partitures del seu pare a l’Ajuntament. L’acte ha finalitzat amb la promesa de Baron de batejar un carrer de Mataró amb el nom de Gustavo Pascual Falcó.
La Nit Boja de Mataró preveu una assistència espectacular al caure en divendres
www.lamalla.cat
25 juliol 2009
El Desvetllament se sonoritza, el correfoc finalitza al parc i la Ruixada redueix el cabal d'aigua utilitzat
CAPGROS.COM
25 juliol 2009
El Desvetllament se sonoritza, el correfoc finalitza al parc i la Ruixada redueix el cabal d'aigua utilitzat
CAPGROS.COM
Un dels esdeveniments més genuïns de les Santes, la Nit Boja, compta cada any amb més adeptes, però en aquesta edició es preveu que congregarà més gent que mai. El to marcadament festiu de la nit es potencia al caure en divendres, així que la majoria d’assistents podran complir el trajecte sense sentir-se culpables perquè l’endemà han de matinar per anar a treballar. Un trajecte que s’inicia com sempre amb el Desvetllament Bellugós, que per primer cop se sonoritzarà per millorar-ne la seguretat i mantenir l’essència de l’acte. Després de la convidada de la Família Robafaves a plaça de Santa Anna, amb el grup Xarop de Canya, tots de retorn a l’Ajuntament, on cap a quarts de dues de la matinada començarà l’Escapada a negra nit.
Enguany canvia el recorregut del correfoc, amb la Riera com a eix central. El Drac de Montornès del Vallès i la Polseguera d'Argentona, el Drac de Ripoll; i les Diablesses, acompanyades dels Diables de la Barceloneta, de Reus, de Premià i de La Llàntia, la Colla del Basilisc i els Ducs de Foc de Torroella de Montgr són les figures convidades per la Momerota, el Drac i les Diablesses de Mataró. El recorregut finalitzarà al Parc Central, on es realitzarà l'encesa final del correfoc, i on també tindrà lloc la Tabalada, que enguany no serà "pujada", amb els Tabalers del Drac, els Tabalers de la Momerota i els Tabalers do Maresme. Com sempre, la Tabalada servirà d'enllaç entre el correfoc i l'aigua de la Ruixada, que redueix ostensiblement el cabal d'aigua utilitzada.
Enguany canvia el recorregut del correfoc, amb la Riera com a eix central. El Drac de Montornès del Vallès i la Polseguera d'Argentona, el Drac de Ripoll; i les Diablesses, acompanyades dels Diables de la Barceloneta, de Reus, de Premià i de La Llàntia, la Colla del Basilisc i els Ducs de Foc de Torroella de Montgr són les figures convidades per la Momerota, el Drac i les Diablesses de Mataró. El recorregut finalitzarà al Parc Central, on es realitzarà l'encesa final del correfoc, i on també tindrà lloc la Tabalada, que enguany no serà "pujada", amb els Tabalers del Drac, els Tabalers de la Momerota i els Tabalers do Maresme. Com sempre, la Tabalada servirà d'enllaç entre el correfoc i l'aigua de la Ruixada, que redueix ostensiblement el cabal d'aigua utilitzada.
Música tradicional al Concet Vermut amb A la corda
www.capgros.com
25 juliol 2009
La formació presenta un repertori recuperat de la música folk dels pirineus
per A. Prades
25 juliol 2009
La formació presenta un repertori recuperat de la música folk dels pirineus
per A. Prades
fotos A.Aluart
L’agrupació musical A la corda ofereix el clàssic Concert Vermut al Pati de les Esmandies. A la corda és un grup de música tradicional, composada per tres violins (Coloma Bertran, Anna Colomer i Anna Carné), un contrabaix (Manel Vega), un acordió diatònic (Clara Ribatallada), una bateria (Joan López), i el tècnic de so (Mateu Martínez). Les seves composicions neixen de la recuperació d’antics violinistes del Pirineu. A més, també toquen temes tradicionals de diferents llocs del món, i tenen composicions pròpies. Actualment, “A la corda” presenta un espectacle que es pot adaptar tan al ball com al concert, i serà aquest mateix espectacle el que presentarà a la capital maresmenca.
Dimarts, dia 26. A les 12 del migdia al pati de Les Esmandies
Solistes de la costa aportarà la seva música al Concert de Barram
www.capgros.com
25 juliol 2009
El grup participarà en el Concert de Barram organitzat per aquesta edició de la festa mataronina
per A. Prades
25 juliol 2009
El grup participarà en el Concert de Barram organitzat per aquesta edició de la festa mataronina
per A. Prades
El concert de barram de Les Santes comptarà amb l’agrupació musical Solistes de la costa. Es tracta d'un quartet ha anat creixent a partir del duo inicial d’acordió (Ferran Martínez) i clarinet (Toni Oró), fins arriabar a estabilitzar-se amb la formació actual gràcies a l’incorporació del contrabaix (Jorge Sarruate) i la bateria (Michael Weiss). El grup ha participat en multitud d’esdeveniments aportant ritmes en els que la música recupera el protagonisme i retorna la vida als actes festius i lúdics. Durant la festa major mataronina podrem gaudir d’un concert en el qual ens presentaran música de tots el gèneres ballables, com ara el pas-doble, el xa xa xà, swing, tango, xotis, etc. S’adreçarà especialment al ball de parella, i s’hi podran trobar des d’èxits de l’any passat, passant per composicions pròpies, fins a adaptacions de bandes sonores de pel·lícules.
Diumenge, dia 26. A les 12 del migida a La Riera amb el carrer d'Argentona
Els Capgrossos volen aconseguir els primers castells de 9 de la temporada
www.capgros.com
25 juliol 2009
La colla mataronina aposta pel 3 de 9 i el 4 de 9 amb folre en la seva actuació a la plaça de Santa Anna, la més important de l'any
per V. B. - fotos Oscar Rojano
Un dels castells aconseguits el 2008
25 juliol 2009
La colla mataronina aposta pel 3 de 9 i el 4 de 9 amb folre en la seva actuació a la plaça de Santa Anna, la més important de l'any
per V. B. - fotos Oscar Rojano
Un dels castells aconseguits el 2008
La colla castellera Capgrossos porten una gran temporada, amb castells sorprenents aconseguits fins ara com el pilar de 7 o el 4 de 8 amb agulla. Unes actuacions que tenen molt mèrit, ja que la colla viu un procés de renovació interna molt important, que afecta principalment els membres del tronc. No és fàcil aconseguir grans castells quan les figures veteranes, que es coneixen aquestes estructures de memòria, han de deixar pas a noms nous. La transició, que encara no s’ha completat, està anant vent en popa. Tot i així, els mataronins encara no han intentat cap castell de 9 enguany. “Hauria estat bé fer-ne algun, com ja havíem fet en anys anteriors abans de Santes, però aquest any hem d’anar més a poc a poc”, resol Lluís Feliu, cap de colla.
Però els ‘blaus’ mostren sempre una ambició sorprenent. La seva intenció és portar els primers castells de 9 de l’any per Santes, a la plaça de Santa Anna. Sí, en plural: el 3 de 9 i el 4 de 9. Si ho aconsegueixen, repetiran la gran actuació que van aconseguir per la festa major de l’any passat. El tercer castell de la jornada pot ser el 5 de 8, també com l’any passat, o bé el 4 de 8 amb agulla, una altra construcció molt espectacular. “Tot depèn, però, dels darrers assaigs que fem, el dijous i divendres abans de l’actuació”, matisa Feliu. El cap de colla apunta que, per aquesta data tan especial, tenen el compromís “de tothom de la colla, des dels veterans als més joves, per fer la millor actuació possible per Santes”.
Actuació en plena festa
La diada castellera de la festa major mataronina sempre té lloc el diumenge anterior al dia de Santes, el 27 de juliol. Seguint aquesta norma, enguany l’actuació cau en ple rovell de l’ou de la festa, el diumenge dia 26, quan en anteriors edicions es feia molts dies abans. “Hem volgut ser conseqüents amb el criteri que hem seguit sempre”, apunta Feliu. Això implica obligatòriament un canvi de dinàmica en el sí de la colla. La jornada té lloc l’endemà d’una de les nits més llargues de la ciutat, la Nit Boja, que els Capgrossos, com la majoria de mataronins, viuen amb molta intensitat. “Cal apel·lar al sentit comú i la responsabilitat dels membres de la colla”, destaca Feliu, que recorda que “moltes actuacions castelleres de primeríssima línia tenen lloc després de nits intenses”.
A més dels Capgrossos, la jornada castellera comptarà amb la Colla Jove de Tarragona i, com és habitual, els Castellers de Vilafranca, dominadors del panorama casteller des de fa anys. El 2008, però, es van endur una bona “repassada” per part dels mataronins, ja que els del Penedès no van tenir una actuació gaire brillant mentre que els Capgrossos van assolir tots els seus objectius. Enguany, segons sembla, els Castellers de Vilafranca venen amb ganes de fer el primer castell de gamma extra de la temporada. Segurament serà la torre de 9 amb folre i manilles.
Diumenge, dia 26. A les 12 del migdia a plaça de Santa Anna
Un dia ben llarg
L’activitat dels Capgrossos per Santes no es redueix tan sols a l’actuació castellera. A quarts de deu del matí faran la “crida a castells”, acompanyats de la colla de Dolçainers Xaloc, per diversos carrers del centre. Passades les onze del matí, iniciaran una cercavila des de la seu dels Capgrossos fins a la plaça de Santa Maria, on aixecaran un pilar en record de la Mariona Galindo. En acabar l’actuació castellera, i després d’un dinar a la residència Sant Josep, la colla Dolçainers i Tabalers Xaloc de Castelló oferirà un concert. L’endemà, com és habitual, oferiran un pilar a la sortida de l’Ofici de Santes, i prendran part de La Passada.
Les Havaneres i l'Escenari Obert fan rebentar de gent el Passeig Marítim
www.capgros.com
25 juliol 2009
La zona del Callao bull de gent en la primera Nit de Santes, mentre que l'escenari obert allarga l'activitat fins a la matinada
per V. B.
25 juliol 2009
La zona del Callao bull de gent en la primera Nit de Santes, mentre que l'escenari obert allarga l'activitat fins a la matinada
per V. B.
L'arribada al passeig Marítim la nit del divendres, dia 10, impressionava. Entre el Cargol i Sant Simó, hi havia tanta gent que en alguns moments feia preguntar-se si allò no era la nit del Sarau. Però, la nit del 24 toquen havaneres. Vigilia de dissabte, molta calor i nit d'arrencada de la Festa Major van ser els ingredients de la fórmula que va fer baixar tanta gent a la vora del mar, fins al punt que alguns trams eren intransitables. La zona al voltant de l'escenari de les Havaneres, enguany protagontizades pel Grup Bergantí i Port-Bo, estava plena a vessar. La barra on servien el tradicional Rom Cremat no donava a l'abast, i els múltiples bars de platja i establiments que hi ha a l'entorn es van poder aprofitar de la situació. Costava molt trobar una cadira a qualsevol lloc, fins i tot els bancs del passeig estaven plens.
Si l'atenció de la majoria se centrava en el concert d'havaneres, amb totes les cadires disposades ocupades des del vespre, tampoc es quedava enrere l'Escenari Obert, la iniciativa del Col·lectiu de Músics del Maresme per promoure les formacions emergents de la comarca. Quan van finalitzar les Havaneres, molta gent va marxar a casa a guardar forces pel que els esperava, la Nit Boja, però molts altres van decidir continuar la festa, i l'Escenari Obert era l'única alternativa. Passades les quatre de la matinada, encara hi havia concerts, mentre les barres seguien plenes d'activitat i més d'un venedor ambulant feia l'agost. La fórmula del Col·lectiud de Músics és bona, un concert rere l'altre, gairebé sense interrupcions, i per a tots els gustos, des de pop clàssic a electrònica, passant per hard rock i tots els estils imaginables. La combinació de música en directe a l'aire lliure i platja va fer que molts decidissin allargar la nit més del que esperaven.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)