www.capgros.com
27 juliol 2009
El públic infantil, protagonista en el segon correfoc de les Santes 2009
per Gerard Aragón
27 juliol 2009
El públic infantil, protagonista en el segon correfoc de les Santes 2009
per Gerard Aragón
fotos Albert Canalejo
Els nens també volien dir la seva i, un cop més, ho van aconseguir. L’Escapada a Negra Nit és, segurament, l’acte més emblemàtic de la Festa Major; una voràgine de foc que explota durant la matinada del dia 25 per acabar de rebentar la Nit Boja en tota regla. Però, com se sol dir, amb això “no n’hi ha prou”. I la prova és que, any rere any, aquesta fórmula aplicada al sector dels més menuts en el Corresguspira funciona i agrada. La Postal de Gegants va donar pas ahir diumenge, dia 26, a una nova edició d’aquest lleuger però actiu correfoc que va tornar a congregar una gran multitud al centre de Mataró. En aquesta ocasió, al pas de la Momeroteta i el Draglió se’ls van unir la Vibrieta de Tarragona, en Xerric, el drac petit d’Igualada, el Drac petit de Vilafranca, la Colla infantil del Basilisc i el Drac Petit de Montblanc.
No deixa de ser sorprenent la facilitat amb què els nens encapçalen un acte en què hi són plenament protagonistes. Exerceixen de diables, s’encarreguen de posar ritme al pas de les figures, de portar-les i, òbviament, de dansar sota el foc com ho faria l’adult més experimentat en aquesta classe d’actes. “M’agrada molt posar-me sota el foc, però també em fa una mica de por”, diu l’Albert. El seu pare, Joan Urquidi, reconeix que el fa patir una mica quan es fica sota el foc, “però va ben protegit”, diu sobre el seu fill.
Emulant quasi totalment el recorregut de l’Escapada a Negra Nit, el Correguspira va circular pel bell mig de Mataró, pujant la Riera, tombant pel carrer d’Argentona, la Muralla de la Presó fins a final de trajecte, a la plaça de Santa Maria. Mentre la Momeroteta empaitava els més porucs, la Vibrieta de Tarragona exhibia el seu potencial de foc amb diferents tipus de fonts i els dracs més petits amanien el trajecte a base de pólvora i espurnes. Una espectacular pluja de foc es va desprendre de l’església de Santa Maria al mateix temps que uns focs artificials il·luminaven el cel mataroní i anunciaven el final d'un altre convincent Correguspira. On no hi va faltar la clàssica esquitxadeta d'aigua per fer baixar la temperatura
Els nens també volien dir la seva i, un cop més, ho van aconseguir. L’Escapada a Negra Nit és, segurament, l’acte més emblemàtic de la Festa Major; una voràgine de foc que explota durant la matinada del dia 25 per acabar de rebentar la Nit Boja en tota regla. Però, com se sol dir, amb això “no n’hi ha prou”. I la prova és que, any rere any, aquesta fórmula aplicada al sector dels més menuts en el Corresguspira funciona i agrada. La Postal de Gegants va donar pas ahir diumenge, dia 26, a una nova edició d’aquest lleuger però actiu correfoc que va tornar a congregar una gran multitud al centre de Mataró. En aquesta ocasió, al pas de la Momeroteta i el Draglió se’ls van unir la Vibrieta de Tarragona, en Xerric, el drac petit d’Igualada, el Drac petit de Vilafranca, la Colla infantil del Basilisc i el Drac Petit de Montblanc.
No deixa de ser sorprenent la facilitat amb què els nens encapçalen un acte en què hi són plenament protagonistes. Exerceixen de diables, s’encarreguen de posar ritme al pas de les figures, de portar-les i, òbviament, de dansar sota el foc com ho faria l’adult més experimentat en aquesta classe d’actes. “M’agrada molt posar-me sota el foc, però també em fa una mica de por”, diu l’Albert. El seu pare, Joan Urquidi, reconeix que el fa patir una mica quan es fica sota el foc, “però va ben protegit”, diu sobre el seu fill.
Emulant quasi totalment el recorregut de l’Escapada a Negra Nit, el Correguspira va circular pel bell mig de Mataró, pujant la Riera, tombant pel carrer d’Argentona, la Muralla de la Presó fins a final de trajecte, a la plaça de Santa Maria. Mentre la Momeroteta empaitava els més porucs, la Vibrieta de Tarragona exhibia el seu potencial de foc amb diferents tipus de fonts i els dracs més petits amanien el trajecte a base de pólvora i espurnes. Una espectacular pluja de foc es va desprendre de l’església de Santa Maria al mateix temps que uns focs artificials il·luminaven el cel mataroní i anunciaven el final d'un altre convincent Correguspira. On no hi va faltar la clàssica esquitxadeta d'aigua per fer baixar la temperatura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada