Santes de mínims però catalogades

www.elpunt.cat
17 de juny de 2010

La Generalitat fa el primer pas perquè es reconegui com a «festa tradicional d'interès nacional»

MATARÓ
LLUÍS MARTÍNEZ

El Desvetllament Bellugós amb la família Robafaves és un dels actes més genuïns de les Santes.
Foto: QUIM PUIG.

La festa major de Mataró, les Santes, també està en crisi. El pressupost s'ha tornat a reduir i l'Institut Municipal d'Acció Cultural s'ha vist obligat a prescindir d'actes que, en principi, no afectaran el nucli dur de la celebració, que es durà a terme entre el 23 i el 29 de juliol. Així, un dels plats forts que s'han decidit eliminar és el concert de pagament i en lloc de la tradicional xeringada es farà una «ruixadeta» per als més petits. La presentació ahir de l'avanç de la programació, però, va servir també per anunciar que la Generalitat ja ha fet el primer pas per catalogar les Santes com a «festa tradicional d'interès nacional».
«Si retalléssim més de la festa ja no serien les Santes.» El regidor de Cultura, Sergi Penedès (ERC), admet que el pressupost de la celebració està «al límit» i que prescindir de més actes només serviria perquè les Santes «perdessin l'essència». Així, les actuacions musicals d'enguany seran les principals damnificades. Si anys anteriors s'havien portat artistes de renom com ara Miguel Bosé, El Canto del Loco o Amaral per al concert, aquest any s'ha optat per suspendre aquest acte. «Hem buscat alternatives, però per dates, perquè la majoria de grups han reduït les gires, no ha estat possible», va afegir-hi Penedès, que considera que si alguna cosa havia de caure del programa es preferia que fos un acte de pagament.
Però al marge de les retallades, aquesta edició també porta algunes novetats, com ara la nova concepció del Sarau a la platja que es fa després del castell de focs artificials i que és un dels actes més multitudinaris de la festa. Aquest cop ni hi haurà música ni hi haurà discjòqueis, però s'aposta decididament pel circ i els espectacles visuals que aniran desfilant pel passeig Marítim. A més, aprofitant el quart de segle d'història de les Diablesses i de la postal de gegants, s'organitzaran dues exposicions commemoratives. La de les Diablesses, que han promès que, a banda, també en preparen una de grossa per a l'Escapada a Negra Nit, s'inaugurarà el 21 de juliol i es farà a l'espai que ocuparà la botiga de les Santes. Pel que fa als gegants, la mostra s'estrenarà el dia 23 de juliol amb la presència de la família més popular de la ciutat i es muntarà a Can Palauet.
Un altre dels actes que desapareixen del programa és la tradicional xeringada, que aquest any s'ha transformat en una «ruixadeta» l'endemà de la ruixada que tanca la Nit Boja. «Com que no ens acabava de funcionar, aprofitarem l'estructura de la nit anterior per repetir-ho al mateix lloc i per a un públic infantil», explica el president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró.
Festa catalogada
Després de sentir com s'ha reduït el programa de la festa major, que se celebrarà entre el 23 i el 29 de juliol, Penedès va aprofitar la presentació per anunciar que la Generalitat ja ha notificat a l'Ajuntament que vol declarar les Santes «festa tradicional d'interès nacional». El reconeixement, però, no només es limita a la festa com a conjunt, sinó que també s'han declarat com a «elements festius patrimonials d'interès nacional» la família Robafaves i la missa de mossèn Blanch. «Tot i que arriba en un moment complicat, aquest és el resultat del treball de molta gent», va destacar Sergi Penedès, que assenyala la feina que s'ha hagut de fer per recuperar documents, fotografies i textos antics de la festa. La decisió encara no és ferma i s'haurà d'esperar a una resolució definitiva. De fet, el mateix Ajuntament de Mataró ha fet al•legacions en aquest sentit perquè considera que el reconeixement hauria de ser superior. Sigui com vulgui, el distintiu faria que les Santes s'incorporessin en el catàleg del patrimoni festiu de Catalunya i que es reconegués que es tracta d'una celebració que té uns antecedents transmesos de generació en generació i que tenen un caràcter identitari propi. Tot i que no ho necessita, el reconeixement donarà més difusió a una festa major que, segons el regidor de Cultura, és l'activitat cultural de la ciutat més important i més participativa.