www.totmataro.cat
13 de juliol de 2009
Els Capgrossos fan la seva millor actuació de l’any a Premià
Cugat Comas i Fotos de Xavier Saborido
Que la plaça els és propícia és obvi. Que necessitaven donar-se un parell d’alegries en forma d’estrenes de castells també. Que els assajos havien ajornat el 3 de 9 no era cap maldecap major. I els Capgrossos, com sempre que se’ls busca, van respondre. Diumenge els de blau van anotar-se el millor registre del que portem d’any signant una actuació-homenatge als castells de 8 i mig, aquells que quan els fas i bé volen dir una sola cosa: que ja toquen els 9 pisos. Quedi doncs aquesta conclusió, per Santes tindrem “nous” i segurament tant el 3 com el 4. Perquè a Premià, tot i que el pilar final caigués després de coronar-se, el que van fer els blaus va ser agafar moral i avisar que ara ve el bo i millor d’ells mateixos.
En la plaça amb l’ambient propici, els Capgrossos van decidir-se a fer els deures per la via ràpida. 5 de 8 d’entrada. El castell va pujar bé de mides però remenat, fet que en va ajudar a que tots els nervis el remoguessin un xic, però que es descarregués amb marge, i era el primer de l’any i tenia canvis importants. Un gran 5. En segona ronda va tocar recórrer a l’èpica. Aquella que no és natural de la camisa blava però que els maresmencs, de tant en tant, també proven i controlen. El segon 4 de 8 de l’any va pujar ferm però ben aviat el 4 va donar l’avís que hi hauria guerra. L’estructura es va allargar amb alguna posició límit però va desfer-se deixant el pilar ‘B’ capgròs, decidit a demostrar ser un altre tros de pilar. El treball de segon i terç va ser dels de pell de gallina i crit per a no saps ben bé què. Es va descarregar brillantment i que els Capgrossos ja tussin a aquest senyor castell destil·la grandesa. En tercera tanda, el primer 2 de 8 de l’any, amb un folre per fi granític i poca història dalt, demostrant il·lògic que hagi tardat tant a arribar aquesta torre, per més motius que sobressin per decidir-ho.
Pilar de 7 carregat
De cirereta a tant magnànima actuació n’hi va haver i amb molt més dolç que agre ja que, decidits, els de blau van bastir el pilar de 7 amb folre. El lligam entre folre i terç, però, no va ser òptim i després d’una carregada correcta, el va-i-ve del terç recuperant una posició que sembla perduda va emetre una xurricada amunt que va endur-se el pilar cap endavant. Ningú es va fer mal i el primer pilar “sols” carregat no va desmerèixer l’excel·lent moment capgròs.
A Premià hi van tornar anys després els Castellers de Badalona, correctíssims en firmar el 4 de 7, el 4 de 7 amb agulla i el 3 de 7.
13 de juliol de 2009
Els Capgrossos fan la seva millor actuació de l’any a Premià
Cugat Comas i Fotos de Xavier Saborido
Que la plaça els és propícia és obvi. Que necessitaven donar-se un parell d’alegries en forma d’estrenes de castells també. Que els assajos havien ajornat el 3 de 9 no era cap maldecap major. I els Capgrossos, com sempre que se’ls busca, van respondre. Diumenge els de blau van anotar-se el millor registre del que portem d’any signant una actuació-homenatge als castells de 8 i mig, aquells que quan els fas i bé volen dir una sola cosa: que ja toquen els 9 pisos. Quedi doncs aquesta conclusió, per Santes tindrem “nous” i segurament tant el 3 com el 4. Perquè a Premià, tot i que el pilar final caigués després de coronar-se, el que van fer els blaus va ser agafar moral i avisar que ara ve el bo i millor d’ells mateixos.
En la plaça amb l’ambient propici, els Capgrossos van decidir-se a fer els deures per la via ràpida. 5 de 8 d’entrada. El castell va pujar bé de mides però remenat, fet que en va ajudar a que tots els nervis el remoguessin un xic, però que es descarregués amb marge, i era el primer de l’any i tenia canvis importants. Un gran 5. En segona ronda va tocar recórrer a l’èpica. Aquella que no és natural de la camisa blava però que els maresmencs, de tant en tant, també proven i controlen. El segon 4 de 8 de l’any va pujar ferm però ben aviat el 4 va donar l’avís que hi hauria guerra. L’estructura es va allargar amb alguna posició límit però va desfer-se deixant el pilar ‘B’ capgròs, decidit a demostrar ser un altre tros de pilar. El treball de segon i terç va ser dels de pell de gallina i crit per a no saps ben bé què. Es va descarregar brillantment i que els Capgrossos ja tussin a aquest senyor castell destil·la grandesa. En tercera tanda, el primer 2 de 8 de l’any, amb un folre per fi granític i poca història dalt, demostrant il·lògic que hagi tardat tant a arribar aquesta torre, per més motius que sobressin per decidir-ho.
Pilar de 7 carregat
De cirereta a tant magnànima actuació n’hi va haver i amb molt més dolç que agre ja que, decidits, els de blau van bastir el pilar de 7 amb folre. El lligam entre folre i terç, però, no va ser òptim i després d’una carregada correcta, el va-i-ve del terç recuperant una posició que sembla perduda va emetre una xurricada amunt que va endur-se el pilar cap endavant. Ningú es va fer mal i el primer pilar “sols” carregat no va desmerèixer l’excel·lent moment capgròs.
A Premià hi van tornar anys després els Castellers de Badalona, correctíssims en firmar el 4 de 7, el 4 de 7 amb agulla i el 3 de 7.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada