El dia 26 forma futurs santeros i estrena nova proposta d'aigua

www.totmataro.cat
27 de juliol de 2010

Els més petits estrenen amb èxit la Ruixadeta
Albert R. Dot
Fotos: Anna Aluart

Si la festa major de Les Santes fos la borsa es podria considerar la majoria de la programació i actes del dia 26 com una inversió de futur. Els més petits són els protagonistes indiscutibles en una jornada que ofereix als ‘hereus’ de Mataró l’oportunitat de viure el seu bateig en aspectes tan importants pels santeros com el respecte a les figures, el gust pel foc o la recompensa d’un bon raig d’aigua.

Així, aquest dilluns 26, quan la ‘ressaca’ santera de la Nit Boja estava en el seu màxim esplendor, Mataró es va convertir en una ciutat sense adults. Es començava el dia amb l’incògnita al voltant del funcionament, o no, de l’equivalent a la tradicional xeringada. Evidentment, els nens i nenes no es podien quedar sense la seva ració d’aigua i música i, amb aquest objectiu, s’ha decidit aquest any apostar per una versió infantil de la Ruixada. Deixant de banda la tradició que acompanyava la xeringada, es tracta d’una bona manera d’estalviar diners aprofitant més l’estructura construida per la Nit Boja.

Des de l’organització no s’han de preocupar. Si l’èxit es mesura en assistència, l’experiment ha funcionat. Nens, nenes, pares i mares van omplir la plaça d’Honorat Vilamanyà, al bell mig del Parc Central, per ballar sota l’aigua. Molta gent i un bon funcionament però potser una manca d’activitat que no va acabar de lligar bé amb els menuts més moguts. La xeringada tenia un punt de guerra d’aigua que es va trobar a faltar en aquest nou format, amb animació, però més ‘estàtic’.

Lliçó de Santes
El 26 és un dia que, com aquell que es lleva després d’una nit moguda, va pujant d’intensitat a mesura que es van recuperant les forces. Molt de temps per fer una migdiada i estar llest per les activitats de la tarda. Unes activitats que per les mataronines que tenen l’honor de dir-se com les nostres santes, arrencava a les 6 de la tarda amb la tradicional recepció de les Julianes i Semproninanes que acull la casa gran. Una hora més tard, a les 7, una altra gran tradició, la Postal de Gegants, celebrava el seu primer quart de segle rebent els gegants de Vic: els comtes d’Osona, acompanyats d’en Merma, el Nen i la Vella. Aquest, malgrat no ser únicament infantil, és un d’aquells actes que posa de manifest la fascinació que els petits de la casa senten pels gegants i en especial per la nostra família Robafaves.

Conèixer i estimar les figures i viure un correfoc són coses que s’han d’aprendre des de ben petits per, en el futur, poder formar part de l’experiència de l’Escapada a Negra Nit. Amb aquest objectiu, el Correguspira ofereix als que encara no tenen edat per anar a dormir tard un primer contacte. Una primera oportunitat per posar-se el barret i el mocador i ballar sota el foc amb la Momaroteta i el Dragalió acompanyats, enguany, pel Mussolet de Gavà, la Colla Infantil Diables de La Llàntia, el Ruc Petit de la Granada del Penedès, el drac petit de Montornès i la Colla Infantil de Diables de Llavaneres. I com si de la mateixa Nit Boja es tractés, la recompensa de l’aigua després del foc no podía faltar amb una ‘esquitxada’ refrescant davant de Santa Maria, al cor de Mataró. I l’aigua, amb la que començava aquest dia d’inversió, tancava també quan s’acostaven les 11 de la nit, el dia dels petits.

Els grans, també
Dels petits, només. Perquè als santeros de més edat, aquells que durant tot el dia han seguit la Postal de Gegants o han ballat sardanes però d’una manera més passiva, treuren la ració de ganes de festa per rebre amb els braços ben oberts les orquestres Gira-Sol i Strenos. Música, ball i, perquè negar-ho, beguda, en un Ball de Festa Major que demostra que Mataró té ànima de poble quan tothom es troba i es retroba entre l’asfalt de la pista de ball, la sorra de les barres i la gespa. Els plats servits per les orquestres? Es podria establir un altre símil i comparar-ho amb aquell plat que la mare o l’àvia fan sempre el mateix dia de la semana, que ja se sap com és i quin són els seus punts forts i dèbils, però que s’espera amb les mateixes ganes. Repertori que va des de clàssics dracs màgics fins a Waka-Wakas més actuals i que posa la banda sonora a centenars d’històries. I és que, al Ball, com si d’un gran escenari es tractés, la vida fa de les seves. I hi ha amor i desamor, alegria i tristesa, una mica de cada cosa.

I la nit s’aclareix i arriba el dia. I amb ell, per donar la benvinguda al dia de Les Santes amb majúscules, els supervivents del ball s’uneixen fent Matinades als que s’acaben de llevar per despertar tots els racons de la ciutat i esmorzar tots junts, grans i petits, el present i el futur.